El Govern local

A través de la trobada que es va dur a terme el passat dia 15 de juliol amb l’Alcalde de Terrassa, l’honorable Pere Navarro, aprofundirem en aquest article sobre alguns elements claus per entendre la governança local al segle XXI. Aquests elements, que estan cridats a innovar el panorama de la gestió del Govern a través d’esferes més participatives per part de la població, són la consulta ciutadana, l’aplicació de les tecnologies 2.0 i de les anomenades Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC).

Durant aquesta reunió, s’ha constat que no tan sols encara existeix un gran espai per l’administració local, sinó que si ha d’existir una administració, aquesta és sense dubte la local. El principal motiu de la seva importància deriva de la seva proximitat al ciutadà, cosa que la fa ser l’administració que millor coneix les necessitats i els problemes dels ciutadans, de tal manera que esdevé la principal font en quant a la prestació de serveis i solució de problemes dels ciutadans. No obstant, aquesta administració no sempre té els recursos o les competències per donar resposta a totes les demandes de la seva població.

Com hem dit, l’administració local és la més propera a l’individu, i la que aquest utilitza a l’hora de comunicar les seves queixes i necessitats, les quals en ocasions sobrepassen les competències que estrictament per llei li correspon a l’ent local. D’aquesta manera, l’administració ha d’actuar conseqüentment degut la seva vocació natural de servir a la ciutadana i davant de la impossibilitat “d’enviar al ciutadà cap a Sant Jaume o cap a la Moncloa”, és a dir, cap a les altres administracions competents. Així podem veure, com ens ho a fet veure el senyor Navarro, l’administració local és la que coneix a l’individu i la que el serveix primordialment per la seva proximitat, inclòs superant d’aquesta manera els límits establerts per la llei.

També s’ha comprovat que els majors problemes amb les que es topa l’administració local són: el control per part de les administracions superiors i el recursos que disposen els governs local. En el primer cas, hem vist que l’administració local opera sota el control ferri per part d’altres administracions i inclòs des del mateix Ple de l’Ajuntament entre els diferents grups polítics. L’Alcalde Navarro ens ha mostrat les dificultats que suposa per un membre de Govern escapar a aquest control, i d’aquesta manera ens ha fet adonar-nos que aquests casos de corrupció política s’han hagut de dur a terme a través de àrdues estratagemes per evitar aquest control. Un altre problema amb el que es topa l’administració local és la manca de recursos de la que disposen la majoria dels ajuntaments per donar resposta a les necessitats dels ciutadans. Aquest problema s’ha vist encara més accentuat per la retallada que han patit els diferents ajuntaments a causa de la crisi econòmica, de tal manera que encara limita més l’actuació dels governs locals.

Durant la trobada, també s’ha pogut comentar les perspectives que aporten les consultes ciutadanes com a mètode per escollir les polítiques locals a implementar. Hem vist com tota decisió política implica un procés deliberatiu d’alguna magnitud, ja que no es pot eludir la responsabilitat dels representants electes de produir la voluntat de la ciutadania. La Llei de Barris n’és un dels exemples més clars d’aquestes iniciatives, on es busca donar resposta a les iniciatives i propostes d’associacions i veïns del barri mitjançant sessions i espais de participació. El senyor Navarro ens comenta que una consulta ciutadana ha d’estar preparada a consciencia, i ha de constar d’un apropament cap als interessos i necessitats dels ciutadans, per tant, poc sentit té dur a terme aquestes consultes sobre temes tribals, innecessaris o que no despertin per la població sensacions de poca utilitat. Aquest element pot mostrar-se en el fracàs de la consulta de la Diagonal de Barcelona, on la població veia les opcions proposades com a cares, extravagants, i el canvi en aquest moment totalment innecessari i molt més quan altres necessitats es veien més urgents.

Un altre element del qual s’ha pogut treure conclusions han estat sobre la introducció de les oportunitats que ofereixen les TIC i les tecnologies 2.0. a l’esfera pública de l’Ajuntament. Internet, a través de les noves xarxes socials i de les possibilitats que aporta s’ha convertit també en un element d’apropament dels càrrecs públics locals, sovint percebuts com a molt allunyats de la seva població. El mateix Alcalde de Terrassa ens permet fer-nos una idea: té blog, pagina web, facebook, e-mail d’atenció ciutadana, respon qüestions en directe a Canal Terrassa, etc. No hi ha dubte, l’Alcaldia és en aquests moments més propera al ciutadà del que mai ho havia estat. Però com el mateix Pere Navarro ens diu això pot arribar a ser pesat, a ser“un rollo”. Internet és sens dubte una eina molt útil per segons quin tipus de coses, com ara la comunicació, i esdevé un avenç considerable, però tot hi això, Internet també esdevé una eina perillosa en quant a la veracitat de les coses que se’n poden consultar. A Internet la publicació de calumnies és realment molt senzill, i les facilitats que aporten les TIC i les xarxes socials com Facebook o Twitter expandeixen les “pandèmies informatives” a una velocitat molt alta. Davant aquesta perspectiva, i més davant d’una ciutadania expectant de poder criticar a les seves elits polítiques, l’Alcalde que s’atreveix amb aquests nous medis juga el risc de veure’s immers en aquestes crítiques i calumnies de tot tipus. Un altre element que el senyor Navarro ens ressalta sobre la separació elector-polític és el recel de la població en apropar-se a l’Alcalde, a considerar-lo un ciutadà més de la ciutat, i a considerar que pel sol fet de ser Alcalde no pot tenir els mateixos hobbies, comprar a les mateixes botigues, ni passejar pels mateixos carrers. Amb aquest fet, veiem que aquesta separació entre els ciutadans i els seus representants polítics elegits pel poble mateix, és indirectament retroalimentada per la mateixa població, la qual encara no sap percebre als líders polítics com a ciutadans com ells.

Finalment, hem pogut comprovar l’opinió del senyor Navarro en relació a alguns dels principals temes de l’actualitat política, com han estat la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, on el Ple de l’Ajuntament de Terrassa s’ha pronunciat al respecte mitjançant una moció extraordinària de defensa del text. Per la seva part, el senyor Navarro ens ha mostrat com des del seu Ajuntament es confia en la renovació del pacte polític que aconsegueixi solucionar la situació actual, tot i que destaca la dificultat que suposarà aconseguir un consens entre els partits catalans, com a la pràctica estem veient, degut a la proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya previstes per aquesta tardor.

Preguem que ens disculpin per no poder oferir la transcripció completa de l’entrevista per un error nostre a l’enregistrar-la.

RAHMA EL BADOUI, FRANK MORALES

Politólogos