El resultats de la VI Cimera UE-ALC és positiu envers les expectatives de la presidència espanyola, tot i que alguns resultats siguin en certs punts contradictoris i millorables. L’estratègia de la presidència espanyola, i per tant de la UE, és rellançar els Acords d’Associació (tractats de lliure comerç) entre la UE i agrupacions com el Mercat del Sur (Mercosur) i com Amèrica Central i aquest objectiu s’està complint, ja que s’han rellançat les negociacions amb Mercosur i per fi s’ha rubricat l’Acord d’Associació amb Amèrica Central.
Tot i la seva estratègia regional, també ha privilegiat acords bilaterals amb Colòmbia i Perú allunyant així l’arribada de l’Acord d’Associació amb la Comunitat Andina (CAN) i dificultant el procés de regionalisme a l’Amèrica Llatina. Aquest fet també ve provocat pels interessos que tenen altres països cap a la regió llatinoamericana, com són els Estats Units i la Xina que obliga a la UE a actuar amb rapidesa, abans que aquests països arribin a tractats o acords amb els països llatinoamericans.
En aquests moments, la UE ha aconseguit que la pràctica totalitat d’Amèrica Llatina i el Carib tingui Acords d’Associació amb ella, tant per acords interregionals com per acords bilaterals. Els països que actualment encara queden fora de la “influència europea” són: Equador, Bolívia, Veneçuela i Cuba. Les negociacions amb Equador ja han començat, així que es preveu que aquest país en breu firmi un acord, com el de Perú i Colòmbia, en els pròxims mesos. En canvi, la firma d’acords amb Veneçuela, Bolívia i Cuba resultarà molt més complexa, m’atreviria a dir que en aquests pròxims anys serà impossible arribar a un acord, ja que els presidents dels respectius països titllen de “neoliberals”, amb molta raó, els Acords d’Associació promoguts per Europa, que no es diferencien amb els tractats de lliure comerç que impulsa els Estats Units.
I és que la UE haurà de posar en joc noves polítiques que complementin aquests Acords d’Associació, ja que la liberalització econòmica que promouen aquests acords no és directament proporcional amb la cohesió econòmica ni amb la social, tot i que és un altre dels objectius que la UE promet, sinó que més aviat la liberalització dels productes d’Amèrica Llatina provoca més dèficit en cohesió econòmica, conseqüentment menys cohesió social, perquè els productes llatinoamericans els és molt difícil competir amb els productes europeus. També val a dir, que tot i aquesta liberalització econòmica, per el moment i sembla que fins llarg, no serà del tot completa perquè hi ha excepcions proteccionistes envers els productes agraris per la Política Agrària Comuna (PAC), fet que provoca més desigualtat entre les relacions comercials d’Europa i d’Amèrica Llatina i el Carib.
Per a què la UE promogui un regionalisme fort a Amèrica Llatina, la seva estratègia no es pot quedar amb els Acords d’Associació, s’han de plantejar polítiques que tinguin en compte les asimetries d’Amèrica Llatina i el Carib i polítiques de caire més social per a què la població es vegi afectada positivament per aquests acords i no negativament, com és el cas del Tractat de Lliure Comerç del Nord (Mèxic, Estats Units i Canadà), on l’economia mexicana s’està empobrint pels subsidis dels Estats Units al blat de moro, afectant a la comercialització del blat de moro mexicà.
Finalment, els resultats de la IV Cimera UE-ALC han desmentit, en part, els mals pronòstics de fracàs en el procés d’interregionalisme. Els importants resultats que s’han aconseguit fer d’aquesta Cimera una de les més importants en aquests últims anys. Tot i així, encara queda un llarg camí, s’han d’acompanyar als Acords d’Associació de mesures socials i de cohesió entre regions, la UE ha de redefinir els seus objectius i apostar definitivament per la seva estratègia interregionalista, en comptes de privilegiar acords bilaterals, ara que s’han rellançat les negociacions amb Mercosur i que s’ha aconseguit rubricar l’Acord d’Associació amb Amèrica Central. En aquests pròxims mesos, en la presidència del Consell Europeu a Bèlgica, s’espera que es rubriqui finalment l’acord amb Mercosur, i això marcaria l’èxit de la Presidència espanyola envers la política exterior, ja que en d’altres temes d’aquest àmbit ha fracassat, com ha sigut la suspensió de la reunió amb els Estats Units i endarrerir la Cimera de la Unió per la Mediterrània.
MARINA MORALES
Politóloga
No hay comentarios:
Publicar un comentario