La Cimera de la Unió pel Mediterrani (UpM), prevista per al pròxim 7 de juny a Barcelona, a la qual estaven convidats 43 caps d'Estat i Govern de la UE, països àrabs i Israel, ha quedat suspesa fins a la tardor. França i Egipte, copresidentes de la UpM, juntament amb Espanya, amfitriona de la Cimera, van decidir posposar-la, davant la impossibilitat de garantir el seu èxit ara.
La Presidència espanyola de la UE plantejava seriosos reptes pels interessos i el pes estratègic d’Espanya en el Mediterrani en el nou context geopolític regional desprès de la creació de la Unió pel Mediterrani. Aquesta Unió, heretada del Procés de Barcelona, introdueix novetats necessàries envers l’antic Procés: una nova metodologia de treball orientada cap a l'engegada de projectes concrets, una nova arquitectura institucional en la qual destaca un sistema de co-presidències paritàries per les cimeres o reunions ministerials i el Secretariat permanent. Adoptant una filosofia que consagra el principi de la co-apropiació, es pretén que els països del Nord i del Sud del Mediterrani comparteixin una mateixa anàlisi dels reptes i portin a terme una mobilització de recursos sense precedents per fer-los front. Així podrem avançar cap a un Mediterrani més segur, més estable i més pròsper.
El prestigi i la posició estratègica d’Espanya en la regió estaven en joc: limitar-se a afrontar el repte de “gestió” de la UpM durant la Presidència, sense donar-li un impuls polític decidit mitjançant propostes i iniciatives substancials concretes, suposa haver perdut una oportunitat segurament única.. La seva contribució podria haver estat més eficaç en relació amb aspectes institucionals o amb la definició i el seguiment de determinades estratègies sectorials prioritàries que en aspectes més purament polític-diplomàtics.
El motiu oficial de la suspensió és donar temps a les converses indirectes de pau entre israelianes i palestins, les denominades negociacions de proximitat, que es van reprendre a principis de maig per la pressió de l'enviat especial d'EE UU, George Mitchell. "Vam confiar que després de l'estiu el procés de pau hagi avançat i la Cimera de la UpM serveixi perquè la comunitat internacional li doni un recolzament", va indicar en Moratinos.
Per una altra banda, els països àrabs, encapçalats per Síria i Egipte, havien amenaçat amb no acudir a Barcelona si ho feia el cap de la diplomàcia israeliana, Avigdor Lieberman, de tendència ultradretana i generador de fortes polèmiques, al fil d'unes propostes i comentaris titllats d'extremistes i racistes. Per a resoldre aquest obstacle, el Govern espanyol va proposar suprimir la reunió de ministres d'Exteriors, prèvia a la Cimera, de manera que els seus preparatius quedessin en mans d'alts funcionaris. Aquesta opció ensopegava amb la negativa de Lieberman a apartar-se de la delegació oficial israeliana. Per tal de convèncer-lo, el propi Zapatero el va rebre a La Moncloa a l'abril, però no va ser suficient. A més, fins fa poques setmanes no es va poder engegar la Secretaria General de la Unió, dirigida pel jordà, Ahmad Masadeh, i amb seu en el palau de Pedralbes, en la capital catalana.
El conflicte d’Orient Pròxim ha enverinat els preparatius de la Cimera de la UpM, com abans ho va fer amb el Procés de Barcelona. I per tant, es fa inevitable pensar que fins que el conflicte no s’hagi resolt, o almenys s’estigui treballant en un verdader procés de pau, aquesta Unió seguirà trontollant, sobretot si Israel segueix posant a pobra a la comunitat internacional amb accions com el bombardeig de Gaza, a principis del 2009, i el recent atac a la flotilla d’ajuda humanitària en direcció a Gaza. Aquest últim fet, bloqueja encara més les negociacions de proximitat entre Israel i Palestina, i per tant posa en perill la celebració de la Cimera que s’ha aplaçat per la tardor.
La Presidència espanyola de la UE plantejava seriosos reptes pels interessos i el pes estratègic d’Espanya en el Mediterrani en el nou context geopolític regional desprès de la creació de la Unió pel Mediterrani. Aquesta Unió, heretada del Procés de Barcelona, introdueix novetats necessàries envers l’antic Procés: una nova metodologia de treball orientada cap a l'engegada de projectes concrets, una nova arquitectura institucional en la qual destaca un sistema de co-presidències paritàries per les cimeres o reunions ministerials i el Secretariat permanent. Adoptant una filosofia que consagra el principi de la co-apropiació, es pretén que els països del Nord i del Sud del Mediterrani comparteixin una mateixa anàlisi dels reptes i portin a terme una mobilització de recursos sense precedents per fer-los front. Així podrem avançar cap a un Mediterrani més segur, més estable i més pròsper.
El prestigi i la posició estratègica d’Espanya en la regió estaven en joc: limitar-se a afrontar el repte de “gestió” de la UpM durant la Presidència, sense donar-li un impuls polític decidit mitjançant propostes i iniciatives substancials concretes, suposa haver perdut una oportunitat segurament única.. La seva contribució podria haver estat més eficaç en relació amb aspectes institucionals o amb la definició i el seguiment de determinades estratègies sectorials prioritàries que en aspectes més purament polític-diplomàtics.
El motiu oficial de la suspensió és donar temps a les converses indirectes de pau entre israelianes i palestins, les denominades negociacions de proximitat, que es van reprendre a principis de maig per la pressió de l'enviat especial d'EE UU, George Mitchell. "Vam confiar que després de l'estiu el procés de pau hagi avançat i la Cimera de la UpM serveixi perquè la comunitat internacional li doni un recolzament", va indicar en Moratinos.
Per una altra banda, els països àrabs, encapçalats per Síria i Egipte, havien amenaçat amb no acudir a Barcelona si ho feia el cap de la diplomàcia israeliana, Avigdor Lieberman, de tendència ultradretana i generador de fortes polèmiques, al fil d'unes propostes i comentaris titllats d'extremistes i racistes. Per a resoldre aquest obstacle, el Govern espanyol va proposar suprimir la reunió de ministres d'Exteriors, prèvia a la Cimera, de manera que els seus preparatius quedessin en mans d'alts funcionaris. Aquesta opció ensopegava amb la negativa de Lieberman a apartar-se de la delegació oficial israeliana. Per tal de convèncer-lo, el propi Zapatero el va rebre a La Moncloa a l'abril, però no va ser suficient. A més, fins fa poques setmanes no es va poder engegar la Secretaria General de la Unió, dirigida pel jordà, Ahmad Masadeh, i amb seu en el palau de Pedralbes, en la capital catalana.
El conflicte d’Orient Pròxim ha enverinat els preparatius de la Cimera de la UpM, com abans ho va fer amb el Procés de Barcelona. I per tant, es fa inevitable pensar que fins que el conflicte no s’hagi resolt, o almenys s’estigui treballant en un verdader procés de pau, aquesta Unió seguirà trontollant, sobretot si Israel segueix posant a pobra a la comunitat internacional amb accions com el bombardeig de Gaza, a principis del 2009, i el recent atac a la flotilla d’ajuda humanitària en direcció a Gaza. Aquest últim fet, bloqueja encara més les negociacions de proximitat entre Israel i Palestina, i per tant posa en perill la celebració de la Cimera que s’ha aplaçat per la tardor.
RAHMA EL BADOUI
Politóloga
si l'èxit de la UpM ha de dependre de la política d'Israel i la seva actitud vers Palestina (i el món àrab en general) li veig un futur negre.
ResponderEliminarD'altra banda, felicitats per l'article ;)
Un títol molt encertat, no se m'hauria acudit un de millor i que mostrés la realitat tal com és.
ResponderEliminarTotalment d'acord amb el teu anàlisi.